Aquest 21 de Desembre s’han imposat des de Madrid unes eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. Després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola el govern legítim va ser destituït i el parlament va ser dissolt a través de la intervenció de la Generalitat per part del govern central. Aquests fets, juntament amb les actuacions judicials posteriors, fan que aquestes eleccions tinguin un caràcter d’excepcionalitat. La presó preventiva sense fiança per las Jordis i gran part del govern, i l’exili forçat de l’altra meitat del govern, deterioren la neutralitat d’una campanya electoral ja prou crispada pel debat nacional.

Tot i els clars perjudicis que les actuacions policials i judicials han tingut sobre el desenvolupament de la campanya electoral, aquesta s’ha pogut realitzar amb més o menys dificultats. Les noves tecnologies han permès fer mítings telemàtics des de l’estranger o enviar missatges des de la cel·la de la presó. Com es habitual en aquestes conteses electorals els mitjans de comunicació es llancen a fer previsions dels resultats i dels possibles pactes post-electorals en funció de les enquestes. Els mitjans de comunicació, públics o privats, tenen una funció fonamental de fiscalitzar i informar a la ciutadania sobre els afers públics. Especialment en època de campanya electoral quan els representants polítics necessiten visibilitat mediàtica per exposar els seus programes i projectes. Per desgràcia, els mitjans de comunicació actuals, no responen al principi d’imparcialitat ja que en última instancia tenen interessos partidistes propis. La majoria dels rotatius principals estan en mans dels grans bancs i les grans empreses de comunicació que sovint tenen lligams molt propers amb els partits conservadors i liberals. Això comporta que les publicacions estiguin esbiaixades i habitualment es mostren molt agressius amb els partits progressistes o els que consideren els seus enemics polítics. Si llegim els articles d’opinió que s’han publicat durant aquesta campanya electoral veurem una gran hostilitat cap als partits d’esquerra i independentistes i al mateix temps una gran complicitat amb els partits constitucionalistes i especialment amb els partits de tall liberal. Un exemple molt clar d’aquesta pràctica és l’intent per part dels principals rotatius (especialment els espanyols) de mostrar a Ciutadans com la millor solució al que ells anomenem el conflicte català. Proporcionant una gran exposició mediàtica i distorsionant les enquestes realitzades per ells mateixos pretenen incidir en la intenció de vot, especialment d’aquella franja de l’electorat indecisa que no s’ha mobilitzat per la guerra de banderes.

Des de Decidim Castellar pensem que aquestes son unes eleccions crucials que determinaran en  gran mesura el futur polític de Catalunya. Els resultats d’aquest 21-D seran un missatge clar per a Europa i la resta d’Espanya de quina és la voluntat del poble de Catalunya. Des de la candidatura rupturista de Decidim seguim creient que la república catalana és el millor instrument per trencar amb el regim del 78 i construir un veritable estat social i de dret. Un estat que estigui al servei de la classe treballadora, que respecti el medi ambient, una terra d’acollida per aquells que han perdut tota esperança d’una vida digna. Considerem que la república catalana ha de ser un exemple per a la resta de països del món (especialment per a la resta de pobles d’Espanya), ha de ser el motor de canvi que faci despertar a tota la classe treballadora europea i canalitzi aquesta consciencia de classe cap a la construcció d’una nova Unió Europea que representi un projecte de justícia social i solidaritat entre pobles del qual ens puguem sentir orgullosos de compartir.

 

Decidim Castellar

21-D Eleccions sota estat de setge

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *