Un cop inaugurats els jocs d’aigua de la Plaça Catalunya, el debat sobre si la ubicació d’aquests jocs era la més adequada va arribar per fi al Ple Municipal, a través d’una moció presentada pels tres grups de l’oposició.
Des del primer moment en que es va donar a conèixer el projecte, aquest ha estat qüestionat per l’arquitecte que va dissenyar la Plaça, l’autor de l’escultura, diferents experts en Patrimoni i un ampli sector dels vilatans de Castellar, alguns organitzats a través de la Plataforma Castellar pel Patrimoni.
Malgrat aquesta oposició i les demandes de replantejar i debatre el projecte en diferents àmbits, mitjans i espais, l’equip de govern s’ha tancat completament en banda, i ha tancat sempre la porta a qualsevol debat sobre el projecte. Fins al passat ple, on es va haver d’enfrontar a una moció que demanava que es respectés l’opinió dels autors de La Balena de la Plaça Catalunya en futures actuacions, i que es tingués en compte el criteri tècnic d’experts, com la comissió de Patrimoni o el Departament de Cultura de la Generalitat, quan es vulgui fer una remodelació a qualsevol escultura del poble.
La moció va ser tombada amb els únics vots en contra del PSC-Som de Castellar, no sense abans haver de sentir un desagradable, prepotent i mal educat discurs del regidor de govern Pepe González, on tothom esperava aclariment sobre la manca de sensibilitat de l’equip de govern cap a l’escultura, el regidor va etzibar un discurs buit de contingut, però ple de males paraules, una pretesa supèrbia intel·lectual, i amb la única justificació que els jocs d’aigua eren un èxit de públic.
Des de Decidim i la resta de grups, no s’ha estat mai en contra dels jocs d’aigua, l’únic que s’ha qüestionat sempre i no s’ha volgut debatre és que, per crear els jocs, no calia destruir la única làmina d’aigua que hi ha a tot el poble.
El regidor González va citar molts artistes que actualment estan de moda, i que sembla que ell admira, que fan obres d’art de gran format on el visitant ha de passejar pel seu interior per a poder gaudir-la correctament. Algú s’imagina què diria l’artista, i qualsevol que admirés el seu art, si el govern local de forma unilateral i sense cap altre motiu que fer divertir els nens, reconvertís l’escultura en uns jocs d’aigua? Si ja no es pogués entrar de la mateixa manera, o l’escultura deixés de ser el centre del muntatge, o quedés oculta pels nous elements? Segurament el regidor González seria el primer en criticar aquesta actuació, però com va deixar clar amb el seu discurs, aquesta defensa de l’art és a condició del seu gust i criteri estètic. I és que com que a ell no li ha agradat mai la Plaça Catalunya, tot el poble ha de sucumbir al seu discutible criteri estètic, i acceptar totes les modificacions que li semblin a ell perquè quedi content.
En definitiva, una falta de respecte cap al Patrimoni local amb l’únic argument de que al regidor González no li plau, quan tothom està d’acord que d’espais per ubicar els jocs d’aigua n’hi havia molts altres, i solucions als problemes de la bassa, es podien resoldre amb diàleg i solucions tècniques que no passessin per la seva total destrucció.

Jocs d’aigua sí, destruir Patrimoni no

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *