El Partido Socialista Obrero Español és el partit de la democracia espanyola amb més anys d’historia. Va esser fundat al 1879 de manera clandestina en una taberna de Madrid per un grup de 25 persones encapçalades per Pablo Iglesias. Durant el seu primer congrés al 1888 es va plantejar una estratègia de lluita de clases i el mateix Pablo Iglesias va afirmar en el seu discurs: […La actitud del Partido Socialista Obrero con los partidos burgueses, llámense como se llamen, no puede ni debe ser conciliadora ni benévola, sino de guerra constante y ruda..]. És evident que aquesta afirmació feta fa 130 anys ja no té res a veure amb l’essencia del PSOE actual, doncs els mateixos conceptes de “burgesia” i “lluita de classes” han evolucionat molt durant els segles XX i XXI. La primera gran crisi del PSOE va coincidir amb la crisi de les Internacionals, on va apareixer la primera escició entre comunistes i socialistes a tot el territori Europeu. Quan, a l’Abril de 1921, el tercer congrés extraordinari va rebutjar les “21 condicions” per adherir-se a la Tercera Internacional els partidaris d’aquesta via van abandonar el PSOE per fundar el que seria el Partido Comunista de España (PCE). Un altre dels grans errors històrics del PSOE va ser la seva col•laboració amb la dictadura de primo de Rivera. Som conscients que el segle XX va ser molt convulç i ple de contradiccions, pero cal recordar que molts treballadors i líders sindicals anonims van morir lluitant per les idees socialistes, especialment durant la guerra i la posterior dictadura Franquista.
Ens sembla molt més interessant analitzar les posicions del PSOE durant l’etapa de la transició a la democràcia espanyola. En el famós congrés de Suresnes celebrat entre els dies 11 i 13 d’Octubre de 1974 s’aprova la resolució política anomenada ruptura democràtica que consisteix en 11 punts. El punt numero 11 diu literalment:
11. Reconeixement del dret d’autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques.
La justificació d’aquest punt es recull en una resolució específica sobre nacionalitats y regions que inclou en el seu primer punt:
1. La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’estat espanyol parteix indefectiblement del ple reconeixement del dret d’autodeterminació de les mateixes, que comporta la facultat de que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta de pobles que integren l’estat Espanyol.
No hem sentit en els últims anys a cap líder del partit socialista remarcar que el dret a l’autodeterminació dels pobles ha estat sempre un dels principis fundacionals i fonamentals del socialisme a l’estat espanyol. El que si que em vist és com un partit que es fa dir socialista i obrer, ha aprovat reformes laborals que han retallat d’una manera molt profunda els drets dels treballadors per facilitar i abaratir l’acomiadament. També hem vist com aquest partit socialista liderava una modificació de la constitució (la sagrada constitució) per establir el pagament del deute com una prioritat per damunt de qualsevol altra necessitat. També ens resulta sorprenent la facilitat amb la qual el PSOE va abandonar el republicanisme, facilitant l’abdicació del rei sense ni tan sols consultar-ho a la ciutadania.
Es podria escriure una tesis doctoral sobre la degeneració dels ideals polítics del PSOE i en general de la resta de partits socialdemocrates europeus tradicionals, que han evolucionat cap a una especie de socioliberalisme reformista que enlloc de lluitar contra el capitalisme, el que fa es legitimar-lo maquillant una mica els seus efectes desastrosos per a la classe treballadora i per a la societat en general.
Com pot un partit polític que es declara federalista i descentralitzador donar suport al govern de l’estat en l’aplicació de l’article 155 i suprimir de facto l’autogovern de Catalunya. Podria semblar que aquest partit socialista s’ha tornat una mica esquizofrenic i ja no sap a qui deu lleialtat; si a la classe treballadora o a l’establishment econòmic i financer. Nosaltres no som tan ingenus i pensem que té molt clar a qui vol ser lleial i que la contradicció entre discurs i actuació és pura hipocresia i demagogia.

La degeneració del socialisme espanyol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *