Durant aquestes últimes setmanes hem sentit a parlar molt de la Constitució Espanyola, especialment de l’article 155 del títol VIII que fa referencia a les comunitats autònomes. Des del govern central han fet servir la constitució com a llei suprema per respondre a les demandes de sobirania del poble de Catalunya. El debat, que té un transfons purament polític, s’ha traslladat al camp de la legalitat enlloc d’enfocar-lo des d’un punt de vista de la legitimitat o del debat polític. La constitució espanyola del 1978 té moltes deficiències, com estem comprovant recentment, i necessita una revisió urgent. El més sorprenent de tot es veure com els “grans defensors” de la constitució són al mateix temps els que sistemàticament han violat molts dels seus articles durant els seus períodes de gestió pública. Si fem una lectura ordenada de la carta magna veurem que abans d’arribar a l’article 155 hem de passar necessàriament pel títol I que parla dels drets i deures fonamentals de tots els espanyols. En aquest títol podem trobar alguns dels següents articles:    

Artículo 35

  1. Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

Es complicat argumentar que un país amb un 17,1% d’atur (del qual gairebé un 40% d’atur juvenil) i un sou mínim interprofessional de prop de 700 € està complint amb aquest article. Al mateix temps, estudis recents quantifiquen l’escletxa salarial entre homes i dones prop del 23%. La discriminació per qüestions de sexe es doncs, fàcilment palpable. Les reformes laborals imposades pel PSOE, el PP i amb el suport de CiU han atacat frontalment els drets de la classe treballadora, empobrint-la i són, en virtut d’aquest article, clarament anticonstitucionals.

Artículo 40

  1. Los poderes públicos promoverán las condiciones favorables para el progreso social y económico y para una distribución de la renta regional y personal más equitativa, en el marco de una política de estabilidad económica. De manera especial realizarán una política orientada al pleno empleo.

Les polítiques d’austeritat imposades durant la última crisi econòmica han reduït en gran mesura la qualitat de vida de les classes populars i han propiciat un distribució encara més desigual de la renta. La justificació per part dels governants era que calia retallar els serveis públics de l’estat del benestar per ajustar-se a l’estabilitat pressupostaria imposada des de Brussel·les. Aquesta es una mostra més de la hipocresia dels nostres governants que s’omplen la boca de legalitat i sobirania del poble espanyol però venen aquesta sobirania als tecnòcrates de la troica a la primera de canvi. Com molts economistes de prestigi van predir les polítiques de contracció econòmica no han aportat estabilitat pressupostaria sinó més aviat han posat en perill la sostenibilitat dels serveis de l’estat del benestar perquè l’augment de l’atur i la baixada de salaris han reduït la recaptació d’impostos.

 

Artículo 47

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.

La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.

La simple aplicació d’aquest article hauria pogut evitar uns dels grans drames dels últims anys. La gran majoria dels desnonaments produïts durant la Gran Recessió han estat clarament anticonstitucionals doncs estaven deixant sense vivenda digna famílies senceres moltes d’elles amb menors al seu càrrec. Veiem per tant que les demandes que durant tants anys ha estat fent la PAH no responien a res més que al compliment de la pròpia constitució. La regulació de l’ús del sòl per part dels òrgans públics ha estat justament la d’afavorir l’especulació privada i ha anat totalment en contra de l’interés general. Exemples clars d’aquest fet han estat les requalificacions de terreny públic per afavorir grans empreses constructores o la venta de vivenda pública a fons voltors.

Podríem continuar enumerant desenes d’articles de la constitució que s’estan vulnerant dia a dia però sembla que els grans defensors de l’ordre constitucional no s’han llegit ni tan sols la carta magna a la que fan referencia diàriament. Som conscients de les dificultats polítiques que hi havia durant l’època de la transició i de la gran quantitat de sacrificis que va haver de fer la classe treballadora per a poder gaudir d’una democràcia i un estat de dret (encara que força incomplerts). És paradoxal que els mateixos que ara s’amparen darrera la constitució són els que la van rebutjar al 1978, doncs la consideraven massa progressista. Haurien preferit una continuïtat del regim franquista. Encoratgem, per tant, als grans defensors de la unitat d’Espanya que es llegeixin la constitució i que siguin tan ferms portaveus dels articles 2 i 155 com de tots els articles compresos entre aquests dos.

 

Decidim Castellar

La sagrada constitució espanyola

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *